«A vegades, el buit interior de la pròpia inconsistència em condueix a estar simplement respirant en presència de Déu (...). Inspiro amb la paraula "Jesús" i expiro amb el nom de les persones amb les qual vull estar present en Déu» (C. Kauffmann).
Si Déu em volgués parlar a través de la vida, estaria al cas? Si Ell volgués asserenar-me o interpel•lar-me, me n'adonaria? Ara que espero amb anhel la seva arribada, demano la gràcia de ser més lliure de les pròpies preocupacions i més obert a la seva Paraula.
Prenc consciència del molt bé que el Senyor fa en mi cada dia i d'aquell bé que a través meu arriba als altres
Marc 7, 1-13
Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s'adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s'han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.
Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
- Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?
Ell els respongué:
- Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi.
El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.
Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.
I els deia encara:
- Com en sabeu, d'anul�lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! En efecte, Moisès ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: "Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què us hauria d'ajudar", ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.
Senyor, què puc fer per Tu?
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
