Durant uns moments, contemplo amb gratitud, la discreta presència de Déu en totes les coses; donant vida a les plantes; donant capacitat de sentir als animals i finalment, fent de mi temple del seu Esperit
És la por allò que mata la meva llibertat i fa que m'aferri a l'autoritat, a la seguretat, a allò que conec des de sempre. Demano coratge per a poder trencar amb tot allò que no em deixa estimar amb llibertat.
Sabent que Déu m'estima incondicionalment
miro serenament l'últim dia,
els esdeveniments i els sentiments que he viscut.
Si tinc alguna cosa per agrair, en dono gràcies.
Si he de demanar perdó, ho faig humilment.
1 Joan 4, 11-18
Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. A Déu, ningú no l'ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud. Coneixem que estem en ell i que ell està en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit.
Nosaltres donem testimoni d'allò que hem contemplat: el Pare ha enviat el seu Fill com a salvador del món. Per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell.
Nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor; el qui està en l'amor està en Déu, i Déu està en ell. A dins nostre, l'amor ha arribat a la plenitud, i per això mirem amb confiança el dia del judici, perquè, tot i que estem en aquest món, vivim tal com Jesucrist viu. On hi ha amor no hi ha por, ja que l'amor, quan és complet, treu fora la por. La por i el càstig van junts; per això només té por el qui no estima Déu plenament.
En Jesucrist es manifesta que Déu és Amor i es revela com a Comunió. Des d'abans de la Creació, Déu es donà tot a un Altre, el Pare engendrà al Fill, i el Fill feia el que havia vist fer al Pare: donar-se sense reserves ni límits. L'Esperit que el Fill vessà en la Creu sobre nosaltres és el fruit d'aquest amor etern entre el Pare i el Fill. ‘Mai ningú no ha pogut contemplar Déu', però la comunitat quan es deixa habitar per l'Esperit reflecteix el dinamisme de l'Amor entre el Pare i el Fill; ‘si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res.'
‘En això coneixem que estem en ell i ell en nosaltres: que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit.' El seu Esperit és la donació mútua entre el Pare i el Fill. I no hi ha distància ni abisme que no hagi estat assumit per l'Esperit ja que no hi ha hagut distància ni abisme més gran que el que separava a Déu (Pare) del seu totalment Altre (Fill). Entre ells totes les nits i foscors de la humanitat, tots els silencis i dolors. I és que només Déu, per la seva infinita llibertat, podia clamar des de la Creu el més absolut abandó de Déu. Per això, qui acull el seu Esperit viu en aquell Amor que fa fora la por, ja que la fe en Jesucrist li diu que l'Amor és més fort que la mort.
Rubén García, sj.
Quins sentiments i pensaments em sorgeixen en pregar i meditar la Paraula de Déu? M'imagino Jesús mateix, a prop meu, assegut o dret, quiet o passejant. Li obro el cor amb confiança.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
