No és una presència purament externa. La seva presència m'ha acompanyat sempre, tot i que no sempre n'he sigut plenament conscient. M'aturo ara amb adoració i respecte, per escoltar la seva paraula
Potser els pensaments i les distraccions de totes les coses per fer em vindran ara al cap. Les deixo de banda i hi prenc distància. L'estona justa per a adonar-me d'allò que és realment important
Prenc consciència de la llavor de resurrecció que hi ha en tota realitat humana, per precària i vulnerable que sigui.
1 Joan 4, 7-10
Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.
L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.
En aquest text de la carta de Joan hi trobem la mes bella definició d'aquell a qui els cristians anomenem Déu. Joan, en les menys paraules possibles, ens diu qui és Déu: Déu és Amor, Tothom que estima, coneix Déu". Joan ens porta a l'experiència: Si has estimat, has experimentat a Déu dins del teu cor; si t'has sentit estimat, has experimentat a Déu que t'arribava a través dels altres.
En la pregaria d'avui, podríem recordar alguna experiència d'haver estat estimats sense condicions, o alguna experiència d'haver estimat gratuïtament.
I omplim el cor d'acció de gràcies, perquè eren experiències de Déu.
Ma. Rosa Subirà rscj.
Com ha ressonat en mi la Paraula de Déu? M'ha deixat fred o m'ha mogut a consol i pau? Contemplo a Jesús dret o assegut al meu costat, i comparteixo amb Ell els meus sentiments.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén