Espai Sagrat

Lluc 5, 1-11

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
- Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué:
- Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.
Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
- Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!
Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
- No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.
Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

• D'aquesta escena de l'evangeli sempre m'ha impressionat un detall. Hi ha una multitud que segueix Jesús, i ell en canvi es fixa en dos pescadors malhumorats que no estaven per ell.
  Les maners d'arribar a Jesús són moltes en els evangelis. Zaqueu s'enfila dalt d'un arbre, altres ho fan per indicació d'un tercer "mireu l'anyell de Déu" i altres són "trobats" pel mateix Jesús. El comú denominador però, és que sigui quina sigui la manera d'arribar-hi, és ell qui acaba cridant i convidant.
  Quan en el nostre "ser cristians" pesa el desànim o el pur voluntarisme convé recordar-se d'escenes com aquesta. És Jesús qui diu "No tinguis por", i queda llavors només la pura confiança.

  Santi Torres sj.