Diuen alguns: "el món s'ha buidat de la teva presència"; potser és perquè sempre tenim pressa que no et sabem trobar. Deixo enrere presses i treballs per estar una estona amb tu.
Són molts els països que en aquests moments estan sofrint les angoixes de la guerra. Moltes les persones i els pobles privats de llibertat. Prenc ara consciència del valor d'aquesta llibertat i de la responsabilitat d'utilitzar-la per al bé
Prenc consciència de quan i com he estimat les últimes hores, els últims dies i les últimes setmanes. I és que per al cristià, com deia sant Joan de la Creu, "estimar és l'únic exercici".
1 Joan, 3, 22 - 4, 6
Estimats, si la consciència no ens acusa, podem estar plens de confiança davant de Déu i obtindrem d'ell tot el que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li plau. I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat. Els qui guarden els seus manaments estan en Déu, i Déu en ells. I coneixem que està en nosaltres per l'Esperit que ens ha donat.
Estimats, no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes. Reconeixereu l'Esperit de Déu d'aquesta manera: els qui confessen que Jesucrist s'ha fet realment home, són de Déu, però els qui neguen Jesús, no són de Déu; aquests són els de l'Anticrist. Heu sentit a dir que arribava, i ara ja és al món.
Vosaltres, fills meus, sou de Déu i heu vençut els falsos profetes, perquè el qui està en vosaltres és més poderós que el qui està en el món. Ells són del món. Per això parlen d'acord amb el món, i el món se'ls escolta. Nosaltres som de Déu: els qui coneixen Déu ens escolten, però els qui no són de Déu no ens volen escoltar. D'aquesta manera distingireu l'esperit de la veritat i l'esperit de l'error.
I ens diu també que "l'Esperit ens fa confessar que Jesucrist s'ha fet realment home", un de nosaltres. No cal pensar en ell com un estratosfèric personatge, assegut allà dalt del cel, a la dreta del Pare, L'Evangeli d'avui ens el presenta com un home que anava per les sinagogues ensenyant, per les places guarint malalties de tota mena, pels camins predicant la bona nova del Regne, compadint-se de les febleses humanes.
Fou un de nosaltres, ple de l'Esperit de Déu, El mateix Esperit que ens habita i que ens fa reproduir els seus gestos, continuar la seva missió: guarir, ensenyar, predicar la bona noticia, ser per els altres signes de pau, de fraternitat, de reconciliació.
El seu Esperit ens dona la força per estimar, per perdonar, per entregar- nos a la tasca que Ell va començar .
En la nostra pregaria d'avui, quedem en silenci, conscients de la seva presencia, oferint el nostre cor a la seva acció.
Ma. Rosa Subirà, rscj.
Conversa amb Jesús, company de camí que no em deixa mai.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
