Em recullo un moment i prenc consciència de la presència de Déu al meu voltant i dins meu. Ell ha creat l'univers sencer, el sol i la lluna, la terra i els oceans, cada molècula i cada àtom. Tot el que existeix. Déu ara batega en el meu cor.
Déu no és estrany a la meva llibertat. El seu Esperit anima els meus desigs més profunds, i els impulsa vers tot allò que és bo. Demano gràcia per estar sempre obert a la llibertat que ve del seu Esperit
La meva existència transcorre enmig d'una teranyina de relacions amb les persones que m'envolten, amb la natura, amb Déu. Prenc consciència d'aquestes relacions, donant gràcies per la vida que flueix a través d'elles. Algunes d'aquestes relacions estan potser ferides o trencades, i això em produeix tristesa, enuig o decepció.
Demano el do de la reconciliació i el perdó.
Lluc 15, 1-3.11-32
Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
- Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
?- Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
?Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
?Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.
?Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:
?- Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
?Però el pare digué als seus criats:
?- De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
?I es posaren a celebrar-ho.
?Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:
?- El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
?El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:
?- Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
?El pare li contestà:
?- Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
Josemi Esteban, sj.
Avui et suggerim que el diàleg sigui amb Maria, la mare de Jesús. Ella guarda en el seu «cor» una experiència única de proximitat amb Jesús. Avemaria
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
