M'aturo un moment per descobrir que Déu és aquí. Me n'adono de què tot el que m'envolta, l'aire que respiro, el meu propi cos... està mantingut per la seva misteriosa presència.
Feu-me lliure senyor de la tirania dels qui em volen distret i ocupat en multitud de coses sense importància. Quan m'enfronto al teu mirar creixo en una llibertat profunda.
Penso en les experiències recents o passades que la vida m'ha proporcionat; les unes, joioses, han omplert a vessar el meu cor... les altres, doloroses, m'han ajudat a créixer.
Mateu 28, 8-15
En aquell temps les dones amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles.
Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els digué:
- No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.
Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. Els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d'oferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna:
- Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils.
Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda.
Aquesta versió dels fets s'ha escampat entre els jueus fins al dia d'avui.
Alexis Bueno, sj.
Quins sentiments sorgeixen en mi en pregar i reflexionar sobre la Paraula de Déu? M'imagino Jesús mateix, assegut o dret, a prop meu, i li obro el cor.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
