Espai Sagrat

Joan 1, 43-51

L'endemà, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu:
- Segueix-me.
Llavors Felip, que era de Betsaida, el poble d'Andreu i de Pere, va trobar Natanael i li digué:
- Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.
Natanael li replicà:
- De Natzaret en pot sortir res de bo?
Felip li diu:
- Vine i ho veuràs.
Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
- Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.
Li diu Natanael:
- D'on em coneixes?
Jesús li respon:
- Abans que Felip et cridés, t'he vist sota la figuera.
Li diu Natanael:
- Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel.
Jesús li digué:
- Creus només perquè t'he dit que t'havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!
I afegí:
- Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home.

• Abans, t'he vist sota la figuera
  Veient com Jesús s'acosta a Natanael, podem recordar com ell es va fer present a la nostra vida...
  
  Veiem que sovint ho fa a través d'altres persones. És Felip qui primer n'hi parla. Natanael s'acosta a Jesús encuriosit i expectant per l'anunci de Felip.
  
  Quan encara s'hi està encaminant, és Jesús qui exclama de lluny que ja el coneix, que ja l'havia vist, que ja sabia qui era. Llavors Natanael s'adona de tot: La trobada amb Jesús no era pas el fruït de la seva curiositat, de la seva iniciativa; era Jesús qui l'havia estat observant i qui l'havia finalment cridat. I ple d'admiració, Natanael exclama: Tu ets el Fill de Deu!
  
  Veiem com Jesús ja estava pendent de Natanael força abans de que aquest el conegués. Jesús ja el coneixia bé, li diu a Natanael quelcom que mostra que ja el coneixia d'antuvi amb profunditat: "un home que no enganya". Ja l'havia vist sota la figuera, però llavors no l'havia cridat. Potser encara no era el moment...
  
  Diuen que Déu té una paciència i un respecte molt grans en relació als processos vitals de cada persona. Ell sap quin és el moment. Ens coneix millor del que nosaltres creiem conèixer-nos. Com cridava un místic sufí: "Oh essència de l'essència de la meva existència!". Aquest és també el sentit del crit de Natanael, quan pren consciència d'haver-se trobat amb el Déu de la Vida.

  Albert Tarés, sj.