Diuen alguns: "el món s'ha buidat de la teva presència"; potser és perquè sempre tenim pressa que no et sabem trobar. Deixo enrere presses i treballs per estar una estona amb tu.
Ens pot ajudar a crear aquesta quietud, imaginar com desfem una a una aquelles cordes que ens lliguen a pensaments, preocupacions, inquietuds...
Prenc consciència d'allò viscut les últimes hores, o dies, o setmanes. Dono gràcies al Senyor per tot el bé rebut.
Lluc 16, 19-31
Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar:
- Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames.
Abraham li respongué:
- Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí.
El ric va insistir:
- Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
Abraham li respongué:
- Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
El ric insistí encara:
- No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
Abraham li digué:
- Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.
M. Josefa Villà, rjm.
El fonament de la meva solidaritat és l'amistat amb Jesús. Cultivo aquesta amistat amb una estona de la seva companyia.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
