En moltes cultures, quan hom entra en presència de Déu s'ajuda d'algun signe: descalçar-se, agenollar-se, obrir els braços, pronunciar en veu baixa una frase. Busco aquell signe que més m'ajudi a expressar que em poso a la seva presència.
Algú digué una vegada: «Un tros de fusta sense forma no hauria arribat mai a ser una escultura admirada per tots, si no fos perquè el geni de l'artista va veure-hi un munt de possibilitats».
Demano la gràcia de fer-me disponible a la seva voluntat.
Prenc consciència del molt bé que el Senyor fa en mi cada dia i d'aquell bé que a través meu arriba als altres
Marc 6, 7-13
Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els instruïa dient:
- No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits.
I els deia encara:
- Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
Ells se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.
M'imagino Jesús davant meu i parlo amb ell com un amic ho fa amb un altre amic. Obrint-li el cor, li comunico tot allò que porto dins.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
