«En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant». El senyal de la creu fet externament amb lentitud i respecte, o només recitat internament al ritme de la respiració, em situa davant d'Aquell que és font de la meva vida.
Demano gràcia per a deixar de banda maldecaps i preocupacions. M'obro a la seva Paraula i em deixo guiar per ell.
Si d'alguna cosa ens podem gloriar, és d'allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que vénen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana (2Co 1,12).
Mateu 26, 14-25
En aquell temps un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots i els digué:
- Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata. I des d'aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.
El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús:
- On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?
Ell respongué:
- Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: "El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva."
Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.
Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. Mentre sopaven, digué:
- Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà.
Molt entristits, li anaven preguntant, l'un rere l'altre: ¿No sóc pas jo, Senyor?
Jesús respongué:
- Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.
Judes, el qui el traïa, li preguntà:
- No sóc pas jo, rabí?
Ell li respongué:
- Tu ho has dit.
• Les trenta monedes: Trenta monedes és el que val la vida d'un esclau a la Bíblia (Èxode 21, 32) i trenta són els homes que matà Samsó per prendre'ls els vestits com a moneda de canvi (Jutges 14, 19) per recompensar una endevinalla. Jesús engalta amb els qui no són res, amb la més baixa de les condicions humanes: l'esclau.
• El traïdor és un company. Etimològicament, la paraula "company" prové del mot llatí cum-panis, compartir el pa. Qui traeix a Jesús és algú que suca el pa amb ell, un company. Així mateix, en la vida ordinària, no hi ha res pitjor que la traïció d'un company, d'una persona estimada amb la que ens juguem la vida.
Eloi Aran
Quins sentiments i pensaments em sorgeixen en pregar i meditar la Paraula de Déu? Em sento consolada o consolat; em sento intranquil.la o intranquil; o bé em sento indiferent? M'imagino Jesús mateix, a prop meu, assegut o dret, quiet o passejant. Li obro el cor amb confiança
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
