M'aturo un moment per descobrir que Déu és aquí. Me n'adono de què tot el que m'envolta, l'aire que respiro, el meu propi cos... està mantingut per la seva misteriosa presència.
Les mil petites angoixes són sovint expressió de mil petites desconfiances respecte a Déu. Demano ser des-centrat d'aquestes angoixes per a sentir-me absolutament en les seves mans.
Prenc consciència de com he viscut les últimes hores, dies i setmanes. I de la manera com l'Esperit del Senyor hi ha estat present, moltes vegades sense adonar-me'n.
Isaïes 49, 1-6
Escolteu els qui viviu lluny, a les illes!
Estigueu atents, pobles llunyans!
Abans de néixer, el Senyor em va cridar,
va pronunciar el meu nom
quan era a les entranyes de la mare.
Ha fet dels meus llavis una espasa tallant,
m'amaga a l'ombra de la seva mà.
M'ha convertit en una fletxa aguda,
ben guardada en el seu buirac.
M'ha dit: Ets el meu servent;
en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.
Jo pensava: M'he cansat en va,
he consumit per no res les meves forces.
Però el Senyor té a les mans la meva causa,
el meu Déu m'ha guardat la recompensa.
Ara ha parlat el Senyor,
ell que m'ha format des del si de la mare
perquè fos el seu servent,
perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob
i aplegués Israel al seu voltant.
Als ulls del Senyor jo sóc preciós;
el meu Déu és la meva força.
M'ha dit: És massa poc que siguis el meu servent
per a restablir les tribus de Jacob
i fer tornar els supervivents d'Israel.
Jo t'he fet llum de les nacions
perquè portis la meva salvació d'un cap a l'altre de la terra.
Óscar Fuentes, sj
"Com un amic a un altre amic", li comento a Jesús obertament els meus sentiments, preocupacions, alegries, esperances....
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
