Espai Sagrat

Marc 4, 35-41

Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
- Passem a l'altra riba.
Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
- Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua:
- Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué:
- Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre:
- Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?

�

• Narració preciosa, aquesta de Marc, digne de ser contemplada i recreada amb imaginació. El que més sorprèn és que Jesús dormi (tot i que pot estar molt cansat del dia), mentre els envolta la tempesta, el caos, la mort. La nit i el regne del mal s'han aliat contra els deixebles. N'hi ha tants de mals, que a vegades ens envolten i ens fan trontollar, i fins i tot ens fan perdre la fe...! També ens podem enfadar amb Jesús, com els deixebles, que el van despertar amb males maneres. És ben humà...
  Però amb Jesús el poder del mal no hi té res a fer: Llavors increpa el mar com si fes un exorcisme, i es fa una gran bonança. És un signe de que el Regne de Déu ja és present entre nosaltres. Però com que és petit i silenciós, com el gra de mostassa i el gra de blat, sovint no el veiem.
  Els deixebles es pregunten espantats: Qui és aquest? En mig dels fets de la vida -que de fet és història de salvació- anem captant qui és Jesús, i l'anem estimant més.

  Toni Riera, sj.