La vida quotidiana ens porta a la teva presència. Això si, sempre, que allà on siguem, sapiguem recollir-nos per sentir el teu desig de comunicar-se
Demano la llibertat i el coratge per a mobilitzar el meu desig i "cercar el meu amor per muntanyes i riberes"
Prenc consciència d'allò viscut les últimes hores, els últims dies o les últimes setmanes. Del bé que hi ha hagut i també del pecat i l'egoisme que m'han impedit estimar més.
Marc 6, 1-6
D'allà, Jesús se'n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien:
- D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?
I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué:
- Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.
I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I el sorprenia que no tinguessin fe.
* De fet, en temps del rei David, encara predominava una comprensió de la relació Déu-humanitat molt cenyida al criteri de la "retribució". Si els homes s'han portat malament vers Déu és lògic que Déu "retribueixi" amb un càstig, i si s'han comportat bé, Déu els retribuirà amb un premi. Això aparentment tan lògic, resulta ser una fase encara molt primitiva del coneixement de Déu. I, amb tot, en el text d'avui, ja despunta un aprofundiment d'aquesta comprensió: Déu acaba perdonant; se'n desdiu del seu rigor. Despunta la comprensió d'un Déu misericordiós.
* Però al text de l'Evangeli, encara perviu aquesta comprensió de la "retribució" entre els paisans de Jesús, que li retreuen la seva condició de "fill del fuster" per tal de reconèixer la seva saviesa. En el fons venen a dir: a un fill de fuster se l'ha d'escoltar com el que és; en qüestió de fustes ens pot ensenyar però de Déu, ¿què en sabrà aquest desgraciat que no ha estudiat ni és mestre de la Llei?
* Aquesta mentalitat de la "retribució" acaba encasillant Déu. No deixa a Déu ser Déu; no li permet ser "el Déu de les sorpreses", el Déu que es manifesta allà on vol i com vol, el Déu que pot operar miracles de vida molt més enllà del previsible, el Déu que es pot dir en un home senzill com Jesús.
* Per això Jesús retreu als seus paisans la manca de fe. Creuen en un Déu que s'han fet (o els hi ha fet) a mida. Un Déu al que no deixen "sortir de les seves casilles". Un Déu que no pot operar el miracle de la vida.
Carles Marcet, sj.
Després d'allò contemplat i meditat, li obro el cor amb amor i franquesa.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
