Espai Sagrat

Joan 1, 1-18

Al principi existia el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.
Ell estava amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell.
En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan.
Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.
Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il?lumina tots els homes.
Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència,
i el món no l'ha reconegut.
Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit.
Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.
No han nascut per descendència de sang,
ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria,
glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
Joan dóna testimoni d'ell quan proclama:
És aquell de qui jo deia:
"El qui ve després de mi em passa al davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia."
De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia.
La Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist.
A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare,
és qui l'ha revelat.

• "El qui és la Paraula"
  Algú va dir que el pròleg de Joan "s'hauria de llegir agenollat", per la seva sublim majestat de pensament i profunditat de perspectives que ens suggereix. Encara recordo expressions de traduccions de la Bíblia que ens parlaven del "Verbo encarnado". I què podíem entendre amb una expressió tan misteriosa? Per això resulta tan eloqüent dir: "aquell qui és la Paraula de Déu s'ha fet home". Es tracta de Jesús de Natzaret, nom concret, història viva, amb cara i ulls. Algú !
  
  Tota la seva vida i missió serà "explicar-nos qui és Déu", "explicar-se a si mateix", "manifestar amb paraules el seu món interior i el seu pensament", que no és altre que el del mateix Déu.
  
  Aquest Jesús "ha plantat la seva tenda entre nosaltres", al bell mig dels nostres camps i paisatges humans", enmig de les nostres valls. Té una doble missió: escoltar els nostres gemecs, alegries i penes; i fer que nosaltres l'escoltem a ell. Perquè la seva Paraula té els següents qualificatius: una paraula que és vida; una paraula que és veritat, una paraula que és llum. Es poden dir més coses amb menys "paraules"?

  Francesc Roma, sj.