Déu és amb mi. En cada batec del meu cor; en l’aire que respiro, en la llum que veig entrar per una finestra mig oberta, o en aquella que intueixo o imagino allà fora. Déu m’acompanya sempre. L’únic que demano ara és ser-ne una mica més conscient.
Ens pot ajudar a crear aquesta quietud, imaginar com desfem una a una aquelles cordes que ens lliguen a pensaments, preocupacions, inquietuds...
M'adono, a poc a poc de la quantitat d'oportunitats que Déu posa cada dia en la meva vida per a poder estimar. Repasso amb agraïment les darreres hores.
Marc 4, 26-34
Deia encara Jesús:
- Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
Deia també:
- A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra.
Toni Riera, sj.
Després d'allò contemplat i meditat, li obro el cor amb amor i franquesa.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
