Ara i aquí sóc davant de Déu. Ara i aquí no hi ha res més important en la meva vida. Res més que estar per ell, com ell ha estat i estarà per mi. M’assereno, respiro i m’obro a la seva tendresa, al seu amor.
Visc sovint atrapat pel futur i pels desigs que m'impedeixen viure amb plenitud la petitesa de cada moment. Demano viure amb llibertat el meu present.
Prenc consciència del do de la meva existència com a possibilitat oberta. Amb els meus límits i el meu pecat, però sempre capaç de ser fecundada pel seu Esper
Lluc 9, 28-36
Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
- Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
- Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.
Enric Puiggrós, sj.
Diàleg amb el Déu de la infinita misericòrdia que ens accepta tal com som sempre qui siguem capaços d'obrir-nos al seu amor.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
