No hi ha res comparable amb la seva presència. És l'únic que m'omple i em dóna sentit. Vull aprendre a trobar-la en tot el que m'envolta. Vull aprendre a trobar-la ara i aquí. Ho demano perquè sé que és gràcia que només ell pot donar.
Demano la gràcia d'alliberar-me per uns moments d'allò que m'ofega i no em deixa respirar profundament. Ell em vol lliure, amb una llibertat que ni puc imaginar.
Sabent que Déu m'estima incondicionalment, repasso amb sinceritat de cor el darrer dia o els darrers dies. Amb els seus petits o grans fets i els sentiments que han despertat en mi. Hi ha alguna cosa per a donar-ne gràcies? Ho faig. Hi ha alguna cosa de la qual no estic satisfet? En demano perdó.
Marc 4, 21-25
Jesús els deia:
- És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col�locar-la en el portallànties? No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de conèixer. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.
I els deia també:
- Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
Xavier Rodríguez, sj.
Diàleg amb Jesús clavat en creu. Què vols que faci, Senyor
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
