«En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant». El senyal de la creu fet externament amb lentitud i respecte, o només recitat internament al ritme de la respiració, em situa davant d'Aquell que és font de la meva vida.
A l'evangeli són molts els que no veuen, els que no senten. Són molts els que veuen i senten però en canvi no entenen res. La manca de llibertat fa que la seva paraula no pugui ser acollida, sentida i entesa. Reconeixem humilment les esclavituds personals i en demanem ser alliberats
Prenc consciència de les vegades que dic sí al Senyor amb la meva vida i també d'aquelles altres que em deixo portar per l'egoisme i el pecat
Joan 11, 45-56
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. Però alguns d'ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven:
- Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos. Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.
Però un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:
- Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?
Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n'anà d'allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s'hi va quedar amb els seus deixebles.
Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:
- Què us sembla? No vindrà pas a la festa!
a) Sense caure en alienacions ni en fugides de la realitat, puc veure si de tant en tant sé prendre distància i perspectiva respecte els problemes de la vida que m'envolta. No es tracta d'esquivar-los, sinó de veure'ls més globalment, en un context més ampli. Així, potser, veuré les coses diferentment, i potser trobaré forces o imaginació per trobar sortida o bé per situar-ho en el seu punt just.
Puc, doncs, fer pregària tot posant davant el Senyor un problema o una preocupació, i demanar-li que ho vegi amb els Seus ulls.
b) Hi ha una afirmació molt profunda en el segon pla de lectura del text d'avui: Jesús, amb la seva donació fins a l'extrem, havia de "reunir els fills de Déu dispersos".
Puc veure si jo també he entrat, o puc entrar, en aquest corrent d'unificació tot veient els meus germans "dispersos" que estan al meu costat.
I puc també veure com estic d'unificació jo mateix, en l'interior de la meva persona. Una unificació que, en el més profund, puc veure que es realitza a mesura que estic més unit i identificat al Senyor. Puc pregar, doncs, per aquesta 'unificació' en el meu entorn, i en mi mateix/a. Puc demanar el Senyor que em vagi configurant amb Ell i la seva missió...
Llorenç Puig, sj.
Converso amb Jesús, tot passejant per algun lloc o paratge que em sigui familiar (el parc de davant de casa, un bosc als afores del poble...). Li parlo amb franquesa de tot allò que m'amoïna i de tot allò que em fa feliç.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
