Espai Sagrat

Mateu 5, 20-26

Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.
Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26 T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.

• Només no matar? tota persona és digna del més gran respecte, no diguis ni "imbècil!"
  La lògica de Jesús desborda el cor esquifit dels qui calculen què és pecat, què és legal. El Senyor diu: "no només no matar, en el Regne no hi té cabuda ni la còlera, ni el petit insult". El Mestre aposta per la Reconciliació en un món on hi ha massa trencaments que no permeten que el Món Nou pugui llucar.
  I ens dóna dos exemples ben pedagògics.
  a) Quan entre els germans hi ha desunió, s'ha trencat el lligam amb Déu; culte i fraternitat van lligats. Més val anar a reconciliar-se (convindria imaginar què significaria per un galileu que ha peregrinat al Temple, deixar l'ofrena, refer el viatge per reconciliar-se, i tornar a Jerusalem!).
  b) Tots anem pel camí de la vida vers l'hora de la veritat. Doncs bé, diu Jesús: "no aneu ajornant la reconciliació". I dóna un consell de prudència astuta, quasi humorístic, a una comunitat cristiana que creia imminent el judici de Déu i que tem que, quan arribi, els trobi barallats.
  
  Francesc Riera i Figueras, sj.