Espai Sagrat

Joan 8, 21-30

Jesús els digué encara:
- Jo me'n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.
Els jueus comentaven:
- Per què diu: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir"? ¿És que té intenció de matar-se?
Jesús continuà dient-los:
- Vosaltres sou d'aquí baix, jo sóc d'allà dalt; vosaltres sou d'aquest món, jo no sóc d'aquest món. Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.
Llavors ells li preguntaren:
- Qui ets, tu?
Jesús els respongué:
- Us ho estic dient des del principi. Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir.
Ells no van entendre que es referia al Pare. Jesús, doncs, els digué:
- Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau.
Mentre parlava així, molts van creure en ell.

• "Coneixereu que jo sóc". L'expressió "jo sóc" es referia al Pare, a Déu.
  La paradoxa està en el moment en què aquest coneixement es produirà: "quan haureu enlairat el Fill de l'home", es a dir, en el moment de la Creu. Allà serà revelat el veritable rostre de Déu, que no és el Déu totpoderós i arbitrari, sinó el Déu vulnerable que s'entrega fins al final per amor.

  Així, la mort pel pecat és la mort fruit de la ignorància o el desconeixement, però aquesta ignorància i aquest desconeixement no són tancats i definitius (aquesta és la bona notícia!) sinó que poden ser vençuts per la possibilitat de la fe: "creieu que jo sóc".

  Per això, "molts van creure en ell", no pas tots, ni potser tampoc la majoria. És el misteri d'un Déu que no s'imposa, sinó que es reconegut en el moment del màxim "enlairament" que és de fet el de la màxima entrega i abaixament.

  És el misteri que estem a punt de celebrar.

  Santi Torres sj.