És voluntat seva comunicar-se amb la seva criatura. No puc posar-li però condicions ni presses. Trec només de mi tot allò que impedeix i estorba, i m'obro confiadament a la seva presència
Desitjo fer avui de la meva pregària una acció de gràcies. Per a això, allibera'm d'aquells centraments que no em deixen dir «gràcies».
Prenc consciència de com he viscut les últimes hores, dies i setmanes. I de la manera com l'Esperit del Senyor hi ha estat present, moltes vegades sense adonar-me'n.
Joan 8, 12-20
Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:
- Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.
Els fariseus li digueren:
- Tu dónes testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vàlid.
Jesús els va respondre:
- Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d'on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d'on vinc ni on vaig. Vosaltres judiqueu amb criteris purament humans; jo no judico ningú. I quan haig de judicar, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m'ha enviat; i, tal com està escrit en la vostra Llei, el testimoni de dues persones és vàlid. Jo dono testimoni de mi mateix, però també dóna testimoni de mi el Pare que m'ha enviat.
Llavors li preguntaren:
- On és el teu pare?
Jesús els respongué:
- Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare.
Jesús va pronunciar aquestes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l'agafà, perquè encara no havia arribat la seva hora.
Hi ha el perill de què aquesta consciència tan forta acabi per difuminar el Jesús que caminà per terres de Galilea, el que curava, el que parlava amb pecadors i pecadores, el portador d'una bona nova per a tots aquells que vivien sota el jou de l'opressió, la malaltia o el desànim. Aquest perill es donà en la comunitat de Joan i també al llarg de la història del cristianisme.
Però el Jesús, de la comunitat de Joan no substitueix "l'altre" sinó que reforça el seu testimoniatge. La coincidència entre el judici o el criteri de Jesús, i el judici i el criteri del Pare, fa que tot allò que Jesús va fer i va dir, adquireixi una dimensió nova, una dimensió de salvació.
Qui vulgui conèixer al Pare, doncs, cal que conegui a Jesús, i el segueixi també pels camins de la Passió.
Santi Torres sj.
Comento a Jesús amb franquesa aquelles llums i aquells temors que m'han sorgit en la pregària (algunes, si les considero importants, les puc anotar per a tenir-les presents en un altre moment). Acabo com sempre donant-li gràcies.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
