No hi ha res comparable a la seva presència. Per sentir-la vaig fent sense presses un lloc per a Ell en el meu interior.
Poso nom a les meves cadenes. Es poden dir: por, riqueses, hàbits arrelats... Davant nostre no són res més que ídols amb peus de fang
Prenc consciència de les vegades que dic sí al Senyor amb la meva vida i també d'aquelles altres que em deixo portar per l'egoisme i el pecat
Mateu 16, 13-19
Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:
- Qui diu la gent que és el Fill de l'home?
Ells respongueren:
- Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.
Ell els pregunta:
- I vosaltres, qui dieu que sóc?
Simó Pere li respongué:
- Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
Llavors Jesús li va dir:
- Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
Rubén García, sj.
Converso amb Jesús, tot passejant per algun lloc o paratge que em sigui familiar (el parc de davant de casa, un bosc als afores del poble...). Li parlo amb franquesa de tot allò que m'amoïna i de tot allò que em fa feliç.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén