«A vegades, el buit interior de la pròpia inconsistència em condueix a estar simplement respirant en presència de Déu (...). Inspiro amb la paraula "Jesús" i expiro amb el nom de les persones amb les qual vull estar present en Déu» (C. Kauffmann).
La vida a la qual som convidats des de l'Evangeli és sobretot una vida de llibertat. Les situacions diàries poden ajudar o no a créixer en aquesta llibertat. En el fons, però, tot es juga en un "sí" a la seva invitació.
Prenc consciència de quin és el meu món de relacions. Hi ha en el "meu món" algú necessitat (d'ajuda, de companyia, de temps)? Pot ser un bon termòmetre del meu compromís real amb l'Evangeli
Marc 3, 13-19
Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. En designà dotze, als quals donà el nom d'apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, amb poder de treure dimonis. Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir �fills del tro�; Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós i Judes Iscariot, el qui el va trair.
Els seus noms són ... aquells.
I tots els qui al llarg de la història han estat cridats. Han respost. Han anat amb Ell. Han estat fets companys...
Tanmateix, avui. Enviats a anunciar la Bona Notícia i vèncer el mal.
Amb sorpresa i agraïment descobreixo que jo també hi sóc, a la llista.
Gràcies, Senyor Jesús
Josemi Esteban, sj.
Asseguts en un pedrís i a la fresca, m'estic amb Jesús, i li comento, sense presses, tot allò que m'afeixuga
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
