Espai Sagrat

Lluc 4, 1-13

Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable li digué:
- Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.
Però Jesús li va respondre:
- L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa.
Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué:
- Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i tot serà teu.
Jesús li respongué:
- Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué:
- Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
Jesús li contestà:
- Diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú.

• 'Jesús es conduït per l'Esperit al desert' on reviu l'experiència del poble d'Israel durant l'èxode. En el desert el poble patí fam i set i enyorava les olles de carn d'Egipte. Preferien la seguretat de l'esclavatge que la vulnerabilitat de la llibertat. El desert és la regió desolada, estèril, on habiten les feres salvatges i els dimonis. 'Jesús és conduït al desert per l'Esperit', i Aquest l'acompanyà durant quaranta dies, i només després d'aquest temps de comunió amb el Pare en la pregària, Jesús emprèn el combat amb el mal. En les temptacions, Jesús respon el que ha vist fer al Pare, obeeix a l'Amor que es deleja per nosaltres; esdevé l'Amor que es deixa temptar per ser auxili per nosaltres. Jesús oculta al món el seu misteri - que el dimoni sí que veu -, renuncia a imposar-se, renuncia a obligar-nos a creure'l per la força, pel poder o per la riquesa, com li ofereix el temptador. Hagués sigut més eficient, hagués arribat immediatament a més gent, però ens hagués privat de la nostra llibertat; el que sedueix de Jesús és, que havent-se pogut presentar de manera més poderosa, escollí la humilitat de cor. No cal anar al desert, és suficient no fugir quan ens vingui, o quan el descobrim dins nostre. El desert és incòmode, penós, el seu silenci és penetrant i ens prova. La temptació de fugir del combat espiritual que porta el desert és comprensible, no sols perquè preferim no trobar-nos amb allò que no ens agrada de nosaltres ni dels altres, sinó per la lucidesa de saber que serem derrotats sinó confiem en Déu, en el Pare que ens dóna el pa de cada dia. És comprensible voler fugir d'aquesta confiança, és exigent i en ella no hi ha reserves. Però encara és més exigent trobar-se amb Aquell que ha anat al desert per nosaltres i que ha estat temptat i ha vençut per nosaltres, trobar-se amb l'Humil de cor, amb Jesús, contemplar el seu rostre i dir-li: gràcies. Rubén García, sj.