Espai Sagrat

Joan 17, 11b-19

- Pare sant, guarda'ls en el teu nom, el nom que m'has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m'has donat. He vetllat per ells i no se n'ha perdut ni un de sol, fora del qui s'havia de perdre, perquè es complís el que diu l'Escriptura. Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m'has enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.

• Ens agrada a tots ser afalagats. Que ens reconeguin i ponderin el nostre actuar. Els nostres mèrits i aportacions... Ens agrada la fama i la publicitat. Ens embriaga.

  Jesús manté el cap clar. I no només no busca aquests moments estel•lars sinó que els defuig.
  L'evangelista se n'adona. Aquest, que és un moment d'èxit, de bany de multituds... de seguidors enfervorits... és un mal tràngol . Un moment equívoc. I Jesús defuig la interpretació triomfalista d'aquest moment.

  D'aquí no neix la fe. D'aquí no s'enforteix l'opció per viure el Regne.
  No és això, companys, no és això.
  La conversió sincera i de cor és personal. Viscuda . Mai feta d'espectacle ni de cridòria. Sinó de trobada personal.
  En els moments eufòrics ningú no reconeix veritablement Jesús.
  En canvi, el reconeixerà el centurió, penjat a la creu.
  Senyor, vull trobar-me amb tu. En el silenci del cor.

  Josemi Esteban, sj.