Prenc consciència de la meva respiració o d'altres sensacions del meu cos, perquè això em proporciona silenci, i la paraula reveladora de Déu només s'entén en el silenci.
Llibertat sobretot dels ídols. Cadascú adora els seus, que, posats allà dalt en un altar, cal alimentar cada dia. Són fàcils de reconèixer: si és un ídol esclavitza. Només el Déu veritable allibera plenament
De com el Senyor m'ajuda a prendre la justa mesura del que és la meva vida. No som déus, una realitat infinitament més preuada: som fills cridats juntament amb el Fill, a un amor cada dia més gran.
Lluc 5, 27-32
Després d'això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:
- Segueix-me.
Ell ho deixà tot, s'aixecà i es posà a seguir-lo.
Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien:
- Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?
Jesús els respongué:
- El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors
La força de la Paraula de Jesús fa fondre les excuses. Leví respon sense condicions. Ho deixa tot, s'aixeca i el segueix. Es un home lliure, des d'ara està dempeus i es posa a caminar.
La llibertat li dona el goig i la joia del que ha descobert un tresor. Per això organitza una festa amb Jesús, i convida els companys, pecadors com ell: "Que tots vinguin a gaudir del que jo ja he trobat. Que tots participin del banquet amb el Mestre".
La segona part del text, ens presenta els "Mestres de la Llei" criticant la festa. L'Evangelista no explica què hi feien allà mirant, però vol presentar l'actitud contrària a la de Jesús. Els mestres de la Llei condemnen la litúrgia de Leví perquè no coneixen la llibertat, la joia i la fraternitat que dóna el seguiment de Jesús. No han entès que, al banquet de Déu, hi puguin participar els pecadors. Rebutgen un Déu que estimi a tothom, que aculli als dèbils, als "de fora" i als diferents.
En la nostra pregaria d'avui, demanem al Senyor un cor lliure capaç d'acollir a tothom, com Jesús. Que ens alliberi d'actituds que jutgen, condemnen, separen, rebutgen.
Ma. Rosa Subirà rscj.
Conversa franca i agradable, amb el Senyor de la meva vida. Allò que la seva paraula m'ha suggerit, allò que no he entès, els temors i les esperances.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
