Senyor, ajuda'm a restar obert a la teva presència. Omple els meus pensaments i els meus sentiments de la teva Pau.
Aquesta setmana puc demanar de ser alliberat dels «falsos absoluts», de les «necessitats creades» per a aspirar a una vida més pobra i senzilla.
Prenc consciència de tot el bo que em regala el Senyor cada dia sota formes tan diverses. En dono gràcies.
Marc 3, 1-6
En una altra ocasió Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada:
- Aixeca't i posa't aquí al mig.
Llavors els pregunta:
- Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Però ells callaven. Jesús se'ls anà mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor, i digué a aquell home:
- Estén la mà.
Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.
Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.
Amb aquest gest, lluny de profanar el dissabte, Jesús l'està sacralitzant: tornar la dignitat a les persones, en nom de Déu, aquest és el veritable poder santificador del dissabte.
Avui, potser són els immigrants els nostres homes invisibles: tothom els veu, però pocs els miren. Hi ha gent, com els amics d'Àkan, que li diuen a l'home invisible: "Aixeca't i posa't aquí al mig", perquè tothom, a més de veure't, et miri.
Marc Vilarassau, sj.
Com un amic amb un altre obro el cor a Jesús amb confiança.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
