Espai Sagrat

Mateu 1, 16.18-21.24a

Jacob va ser el pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l'anomenat Messies.El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:

- Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat

L'Evangeli d'avui comença amb el final de la llarga genealogia de Jesús: "...Jacob va ser el pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús". Jesús s'inscriu en una llarga llista d'esdeveniments humans, de persones de tot tipus que han constituït la nostra història. Josep, de qui celebrem la festa avui, és qui fa que Jesús sigui un de nosaltres, que ens conegui des de dins.

Puc, per tant, adreçar-me a Jesús, el Senyor, ara i aquí, tot sabent que Ell sap què és ser humà, sap quines són les nostres dificultats i angúnies. Si hi ha algú que sé que pateix i que vull encomanar a Jesús, ho faig...

Veiem també com Josep "era un home bo". Puc donar gràcies per les persones de qui puc dir: "és un home bo", o "és una dona bona". Els puc beneir, puc agrair com ells i elles són "com una llum que apunta en la fosca", que diu el salm.

I, finalment, puc demanar pels nens i nenes que no han conegut un "pare bo", una "mare bona". Puc demanar per les famílies en les que el dolor i la dificultat són presents. Puc demanar per elles. Puc fer-me proper a aquestes persones en aquesta pregària...

Llorenç Puig, sj.

• Josep, aquesta figura bíblica de la que s'han dit tantes coses, però de qui la Bíblia només ens deixa unes poques paraules... Josep, un home desconcertat i confús, que vol estimar i ser fidel en l'amor, però que no ha descobert encara que, en el seu desconcert, Déu ha volgut que ell sigui mediació d'una benedicció que ha de recórrer la història des de la seva persona fins a les nostres vides... aquesta benedicció a la que ell li posarà el nom de Jesús. Abraham, Jacob, Josep d'Egipte, Josep de Natzaret... en la seva nit els seus somnis foren portadors de bones noves i de promeses.

  Fins de nit Déu ens comunica la seva paraula amorosa, capaç de trencar la foscor i de posar una mica de llum en el nostre camí. En somnis Ell ens confirma, ens dóna alè i força per fer concreta aquesta benedicció que només cada un de nosaltres podem expressar. A vegades són només petites intuïcions que xoquen amb la constatació de la nostra petitesa, però Josep i els nostres pares i mares en la fe, ens empenyen a acollir en un silenci confiat aquest somni de Déu, aquestes petites llums que parpellegen enmig de la nit.

  Que puguem conèixer la benedicció de la que som portadors i que la puguem desplegar i fer fecunda, en allò petit de cada dia, en l'àmbit més proper. Que cada dia dediquem uns minuts al matí per acollir aquest enviament que ens fa el Senyor, i que amb la caiguda del sol puguem obrir les mans agraïdament posant nom, com Josep, a la manera que ha tingut Déu d'encarnar el seu Amor.

  Patrícia Hevia Colomar