Déu és amb mi. En cada batec del meu cor; en l’aire que respiro, en la llum que veig entrar per una finestra mig oberta, o en aquella que intueixo o imagino allà fora. Déu m’acompanya sempre. L’únic que demano ara és ser-ne una mica més conscient.
Visc sovint atrapat pel futur i pels desigs que m'impedeixen viure amb plenitud la petitesa de cada moment. Demano viure amb llibertat el meu present.
En la seva amorosa presència recordo el darrer dia. Moment a moment. Imatges, paraules, esdeveniments. Observo les llums i la molta bondat, en dono gràcies. Observo també les ombres, amb actitud d'humilitat i perdó
Marc 2, 23-28
Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van dir:
- Mira, per què fan en dissabte això que no és permès?
Jesús els respon:
- ¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven.
I els deia:
- El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte.
¿Què posem en primer lloc: l'home o el dissabte?
Marc Vilarassau, sj.
El fonament de la meva solidaritat és l'amistat amb Jesús. Cultivo aquesta amistat amb una estona de la seva companyia.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
