«Déu és més a prop que nosaltres mateixos». La nostra tasca ara és ajudar a crear aquesta quietud interior que ens permeti escoltar. Entrem en un ritme nou, lent, compassat.
Demano a Déu gràcia i força per posar els meus desigs,
les meves intencions, els meus sentiments
al servei d'una vida plena i basada en l'amor
En la seva amorosa presència recordo el darrer dia. Moment a moment. Imatges, paraules, esdeveniments. Observo les llums i la molta bondat, en dono gràcies. Observo també les ombres, amb actitud d'humilitat i perdó
Èxode 32, 7-14
El Senyor digué a Moisès:
- Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d'Egipte, s'ha pervertit. De seguida s'han desviat del camí que jo els indicava. S'han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant, li ofereixen sacrificis i diuen: "Aquests són els teus déus, Israel, que t'han tret del país d'Egipte!"
El Senyor va afegir:
- Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. 10 Ara, doncs, deixa'm que s'encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble.
Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient:
- Senyor, per què s'ha d'encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? ¿Permetràs que els egipcis diguin: "Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra"? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble. Recorda't d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: "Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més."
Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble.
El poble s'ha oblidat de fer memòria agraïda d'aquest Amor incondicional de Déu, fidel als seus pares i a la seva història. Sembla que aquests homes i dones no són els més adients per fer part del poble de l'Aliança. Però Moisès creu que per damunt de tota feblesa, de tot oblit, de tota traïció hi ha un Déu que sí té memòria, que porta a les seves criatures en el seu cor ple d'Amor i compassió, un Déu que fa possible l'Aliança. I és que el nostre Déu sap de quin fang estem fets, i sap que dins del nostre cor hi ha un espai capaç de fidelitat, de bondat, de resistència, de donació.
Avui podríem dedicar una estona a contemplar el nostre desert i fer memòria de l'acció de Déu, de la seva manera de fer i de portar-nos amb tant d'Amor. Demanem també una mirada que pugui rescatar la bondat, la bellesa i la possibilitat que tot germà que fa camí amb nosaltres té.
Senyor, que en els nostres deserts puguem fer experiència del teu Amor, de la teva companyia, de la teva fidelitat.
Patrícia Hevia Colomar
Després d'allò contemplat i meditat, li obro el cor amb amor i franquesa.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
