Espai Sagrat

Deuteronomi 30, 15-20

Avui et proposo d'escollir entre la vida i la mort, entre la felicitat i la desgràcia. Avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, que segueixis els seus camins i compleixis els seus manaments, els seus decrets i les seves prescripcions. Si ho fas així, viuràs, seràs nombrós, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país on ara entraràs per prendre'n possessió. Però si el teu cor s'allunya d'ell, si no l'obeeixes i et deixes arrossegar a donar culte a altres déus i a adorar-los, avui t'anuncio que aneu de cert a la perdició, que no viureu gaires anys a la terra on ara, un cop passat el Jordà, entrareu per prendre'n possessió.
»Avui prenc el cel i la terra com a testimonis contra vosaltres: et proposo d'escollir entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. Tu escull la vida i viuràs, tu i la teva descendència. Estima el Senyor, el teu Déu, obeeix-lo i sigues-li fidel: en ell trobaràs la vida, i el Senyor et concedirà molts anys per a poder habitar en aquest país que ell havia promès als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob.

• Déu ens promet felicitat
  Aquest text ens anima a cercar i restar a prop de la voluntat de Déu; a
  obeir-la i estimar-la. Els seus manaments són amables, hom els aprèn a
  estimar amb el temps, quan descobreix que són camí vers a una veritable
  felicitat. Una felicitat intransferible, feta a mida per a cadascú de
  nosaltres. Ben diferent de les promeses de felicitat estereotipades que
  ofereixen les falses divinitats dels nostres dies.

  El poble d'Israel desitjava un país propi, una terra. Era el somni
  d'aquells nòmades, tenir un lloc propi que dignifiqués la seva existència
  com a poble. Déu coneixia els seus anhels més profunds i els prometé un
  país. Què esperem ara nosaltres de la nostra vida?

  Albert Tarés, sj.