Espai Sagrat

Marc 2, 18-22

Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
- Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen?
Jesús els respongué:
- ¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. Però ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran.
Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i es faria un esquinç més gros. I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.

• • Cap pràctica religiosa no té valor per ella mateixa. Cap virtut cristiana no té valor per ella mateixa. Són valors però no són valors absoluts!
  • L'únic valor absolut és l'amor a Déu i al proïsme.
  • Qualsevol pràctica religiosa, ètica, ascètica, etc. Té ple sentit com a expressió
  de l'estimació a Déu i al proïsme.
  • Cal dejunar, fer almoina, ser auster, etc. Perquè això m'apropa a Déu i als altres.
  • Els fariseus dejunaven, complien la Llei perquè estava manat i res més. La Llei
  havia substituït al mateix Déu!
  • Com pot dejunar, estar trist qui té l'espòs al seu costat?
  • La mateixa vida ja portarà moments i temporades en els que serà necessari fer tot tipus de pràctiques religioses, de solidaritat, d'abnegació, etc.
  • Quan arribi aquest moment caldrà estar preparat, caldrà estar en forma interior.
  Ben segur que la pràctica habitual ens ajudarà, i molt, a adquirir i mantenir aquesta preparació interior per tal de poder estimar i actuar com Jesús ho feia.

  Xavier Rodríguez, sj.