Prenc consciència de la meva respiració o d'altres sensacions del meu cos, perquè això em proporciona silenci, i la paraula reveladora de Déu només s'entén en el silenci.
Un cor lliure és un cor vulnerable a ulls del món. No té proteccions, no té pantalles. A ulls de Déu, un cor lliure és un cor obert a l'única riquesa que val la pena: la riquesa d'un amor que no s'esgota mai. Demano un cor així.
En aquest moment, Senyor, giro vers tu els meus pensaments. Vull descansar i renovar-me amb la teva Paraula.
Joan 5, 17-30
Jesús els replicà:
- El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.
Davant d'això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.
Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:
- Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats. Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol. I el Pare no s'ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat.
Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Us ben asseguro que arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran. Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l'home. No us estranyeu d'això: ve l'hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.
Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat.
Aquesta mateixa voluntat del Pare i del Fill, que es compleix en l'home, és una voluntat de vida. Consisteix en aixecar els morts. Sentir la Paraula és tenir vida. Perquè la vida eterna no cal esperar-la més enllà de la tomba. Al situar-se, per la fe, fora del temps, no està sotmesa a la mort. Des d'ara es viu aquesta vida en la mesura que es creix en la fe. Sens dubte el cristià espera la resurrecció, però per a Jesús "el goig actual de la vida eterna es va convertir en la noció dominant que triomfa sobre la resta" (Dodd).
L'home no s'allibera, per a ser ell mateix, sinó en la mesura en què s'obre a Jesús. El que impedeix anar a Déu no és la multitud dels pecats, sinó el rebuig a deixar-se il.luminar i salvar per qui, arribat al fons de la nostra misèria, ens convida a sortir-ne per la fe en la seva Paraula.
Qui pot jutjar la resposta de cada un? Joan es dirigeix als que, d'alguna manera, ja s'han obert a la llum. Els posa en guàrdia contra la temptació d'inquietar-se més per la glòria que ve dels homes, que per la que ve de Déu. En aparença, la seva vida és bona i fidel. No obstant això, en el fons del cor, no reconeixen aquell de qui reben tot allò del que viuen. Jesús, és per a mi algú real?.
Jaime Roig, sj.
Converso amb Jesús, tot passejant per algun lloc o paratge que em sigui familiar (el parc de davant de casa, un bosc als afores del poble...). Li parlo amb franquesa de tot allò que m'amoïna i de tot allò que em fa feliç.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
