Vaig, poc a poc, asserenant-me.
Ara i aquí Déu em mira i em sosté amb amor.
Ho recordo i ho medito durant uns moments.
Desitjo fer avui de la meva pregària una acció de gràcies. Per a això, allibera'm d'aquells centraments que no em deixen dir «gràcies».
Avui puc prendre consciència de totes les persones amb qui comparteixo alguna part de la meva vida i el meu temps (familiars, amics, companys de feina). Els altres són un do del qual he de donar gràcies
Marc 8, 14-21
En aquell temps, els deixebles s'havien oblidat de proveir-se de pans i tan sols en portaven un a la barca. Jesús els va fer aquesta advertència:
- Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d'Herodes.
Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. Jesús se n'adonà i els digué:
- Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no compreneu ni enteneu? ¿És que el vostre cor està endurit? ¿Teniu ulls, i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu?
¿No recordeu quantes cistelles vau omplir amb els bocins que havien sobrat quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes?
Ells li responen:
- Dotze.
- I quan vaig partir els set pans per a les quatre mil persones, quantes paneres plenes de bocins vau recollir?
Li diuen:
- Set.
I els digué:
- ¿Encara no ho enteneu?
Amb humilitat i senzillesa confio al Senyor les meves pors i esperances.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén