Espai Sagrat

Marc 2, 13-17

Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:
- Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir.
Després es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, digueren als deixebles:
- Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
Jesús ho va sentir i els digué:
- El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

• • "No he vingut a cridar els justos sinó els pecadors".
  Aquesta frase indigna els fariseus i mestres de la Llei d'ahir i d'avui.
  A mi no m'indigna, m'allibera! ...Potser, doncs, Jesús ha vingut a cridar-me a mi!!??
  • M'agrada que Jesús segui a taula amb els pecadors? Que es trobi a gust amb ells? Com en família?
  Compartir taula, per a un jueu, significa profunda comunió i compromís entre els comensals tot posant a Déu, que és qui proporciona el do de l'aliment, com a testimoni d'aquesta comú-unió.
  • Què difícil és estar en sintonia amorosa amb el pecador, com Jesús, i radicalment en contra del pecat, com Jesús.
  Jo, per tendència, rebutjo el pecador, em fa nosa com a persona, el margino...
  Però el meu racó fosc, el meu interior profund, es troba a gust amb el pecat.
  • Potser el meu i el nostre pecat és, sobretot, no acollir ni sintonitzar amb el pecador, amb "el malalt que necessita de metge".
  • Ens fan nosa aquestes persones. I ens escandalitzen els qui, en nom de Déu, se'ls hi apropen, els acullen i els estimen.
  • Demanem-li al Senyor el do de la sintonia amb ell i amb els seus, el do de la conversió.

  Xavier Rodríguez, sj.