Si hi ha un lloc on la seva presència és més viva és entre els pobres del món. Els que no tenen res són aquells a qui més ha revelat el seu rostre veritable.
Demano ser alliberat dels sorolls interiors i exteriors que m'impedeixen anar més a fons en la vida. Una vida superficial és una vida encadenada pels enganys.
Prenc consciència d'aquells moments en què m'has donat, Senyor, el do de la consolació. La memòria és part fonamental de la nostra experiència de Déu.
Joan 4, 46-54
Dos dies després, Jesús se'n va anar d'allà cap a Galilea. Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.
Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi.
A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué:
- Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.
El funcionari li contestà:
- Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!
Jesús li digué:
- Vés, que el teu fill viu.
Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus criats l'anaren a trobar i li digueren:
- El teu fill viu!
Ell els va preguntar a quina hora s'havia posat millor. Els criats li respongueren:
- Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.
Llavors el pare s'adonà que era exactament l'hora en què Jesús li havia dit que el seu fill vivia. I van creure ell i tota la seva família.
El funcionari no posa condicions ni objecta res. No sap més que dues coses: que el seu fill està a punt de morir i que Jesús pot curar-lo. Quan Jesús li diu que està curat, s'acomiada amb la seguretat de que el seu fill veritablement s'ha curat, no demana garanties.
La curació d'un ésser que, de totes formes, un dia coneixerà la mort física, no és més, als ulls de Jesús, que el signe del poder que té de fer passar l'home més enllà de la mort en la què està tancat. Ens cal reconexer Jesús com el que té el poder del Pare de ressuscitar els morts. I aquest reconeixement es fa per la fe en la Paraula. "L'home va creure en la Paraula de Jesús i va marxar". Aquest és el sentit de la nostra constant conversió: Creure en la Paraula-Presència i posar-nos en camí, com els primers deixebles que van creure en Jesús, és una actitud de confiança. L'oficial no té altra seguretat que la paraula de Jesús, però hi descobreix una paraula que va més enllà de l'home. Es posa en camí. No està sol. Déu el va aconsseguir i ell va arribar a Déu, en Jesús.
El Senyor no cerca l'home en la mort sinó és per fer-li descobrir la vida que està més enllà de la mort, de tota mort, i que és ell mateix.
Jaime Roig, sj.
Allò que he après, allò que encara no veig clar... tot ho comparteixo amb Jesús, que al meu costat no deixa un sol moment d'escoltar-me i acollir-me amb un amor infinit.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
