Espai Sagrat
Presència de Déu
«A vegades, el buit interior de la pròpia inconsistència em condueix a estar simplement respirant en presència de Déu (...). Inspiro amb la paraula "Jesús" i expiro amb el nom de les persones amb les qual vull estar present en Déu» (C. Kauffmann).
Llibertat
L'Esperit ens fa lliures, lliures per un amor cada vegada més gran als germans, sobretot als més pobres. Ells ens van al davant en el coneixement de Déu.
Consciència
Davant Déu i sense por, deixo que sedimentin els sorolls i el tràfec de la meva vida. Com he viscut aquestes hores més recents? Quins sentiments les han acompanyat? Recordo les persones, els espais, les meves paraules. Amb Déu desxifro la meva jornada.
La Paraula
Marc 8, 11-13
Vingueren els fariseus i començaren a discutir amb Jesús. Per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. Ell sospirà profundament i digué:
- Per què demana un senyal, la gent d'aquesta generació? Us asseguro que no els serà donat cap senyal.
Jesús els deixà, s'embarcà altra vegada i se'n va anar a l'altra riba.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
- "Li reclamen un signe..."
Admirem la paciència de sant que Jesús havia de tenir amb aquells prepotents mestres religiosos. Davant d'una petició tan enigmàtica com aquesta, feta a més "per posar-lo a prova", Jesús respon amb un "sospir" sortit del més profund de la seva ànima.
Sovint el poble senzill demana "miracles" per creure. O, millor encara, creu perquè hi ha hagut algun miracle. És allò que en diem la fe popular, la religiositat popular més instintiva i senzilla, que necessita sentir-se segura. Com deia aquell missioner popular equatorià que havia de frenar l'entusiasme del poble que volia "tocar y besar" la imatge de la Dolorosa de Quito: "La fe popular s'ha de respetar, però también se ha de educar..."
Però el que els fariseus reclamen és una "prova" que justifiqui el que Jesús pot dir i fer tot el que diu i fa. Carregats de prejudicis que impossibiliten l'apropament cordial a la seva persona, també se senten molt lluny de la transparència del seu missatge. I, com diu Joan en un altre lloc, "Jesús no se'n refiava d'ells i ningú no li havia de dir que hi ha en el cor de l'home". Per això opta per un llarg i profund sospir, on s'hi poden incloure tots els sentiments i les experiències viscudes per ell mateix davant dels seus opositors.
El senyal vindrà al final de la seva vida mortal: la resurrecció, el gran signe amb el qual el Pare confirmarà la veritat de la seva missió. En un altre moment de l' Evangeli, també Jesús és més explícit i diu que "a aquesta generació no se'ls donarà més signe que el de Jonàs: sortir del ventre de la balena (el sepulcre) després de tres dies..."Francesc Roma, sj.
Conversa
Jesús, tu que sempre vas ben acollir els infants mentre recorries els camins de Palestina, ensenya'm a tenir en tu la confiança tranquil•la que un nen té en la seva mare
Conclusió
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén