Espai Sagrat

Lluc 6, 17.20-26

Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó.
Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
- Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!
»Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!
»Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!
»Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
»Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!
»Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!
»Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!
»Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!

• Ser cristià és compartir l'experiència del Fill, saber-nos i sentir-nos fills en Jesucrist.
  En l'evangeli de Lluc, el discurs de les Benaurances està presidit per dues notes importants: Jesús va passar tota la nit pregant i, al matí següent, va escollir dotze deixebles als quals va donar el nom d'apòstols.
  Pregària de Jesús: estem davant el misteri de la Trinitat. Jesús es dirigeix al Pare en l'Esperit. Jesús, el que es va fer carn, es sotmet a la llei de la criatura que és acollir abans de donar i amb vista a donar. Tot el discurs de les Benaurances serà una crida a l'existència filial: convida a compartir una experiència, la de Jesús, la de la filiació, la del Fill que no és sinó el fill.
  El creient descobreix en la fe (aquest descobrir és el sentit de la nostra pregària) que hi ha un Déu més gran que el seu desig. I aquesta revelació, lluny d'eliminar l'anhel humà, obre a l'home un horitzó inèdit, fent possible la seva llibertat. Acollint Déu, per la fe, l'home desxifra millor el secret de la seva identitat, se li obre un horitzó de futur i esdevé lliure per a la resposta al Senyor.
  Llavors comença a viure acceptant, amb goig, la seva condició de fill. Ser fill significa acceptar el do de la pròpia vida; i realitzar aquesta vida reconeixent a l'altre amb el do de un mateix, en una comunitat mútua i una convivència humana. Viure-ho tot com a do, rebut-donat, aquesta és la invitació de les Benaurances a la nostra identificació amb Jesús.

  Jaime Roig, sj.