En moltes cultures, quan hom entra en presència de Déu s'ajuda d'algun signe: descalçar-se, agenollar-se, obrir els braços, pronunciar en veu baixa una frase. Busco aquell signe que més m'ajudi a expressar que em poso a la seva presència.
Visc sovint atrapat pel futur i pels desigs que m'impedeixen viure amb plenitud la petitesa de cada moment. Demano viure amb llibertat el meu present.
Prenc consciència del bé que rebo de Déu i els altres. A vegades no en sóc prou conscient. Em queixo i em lamento contínuament per no ser prou estimat, quan realment és molt el que cada dia li dec i els hi dec als altres
Marc 1, 29-39
Jesús, sortint de la sinagoga arribà, acompanyat de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. Llavors ell s'hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.
Al vespre, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tota la població s'havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant.
Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren:
- Tothom et busca.
Ell els diu:
- Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut.
I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
Francesc Riera, sj.
He escoltat la Paraula del Senyor i he estat una estona amb ell. Amb pau, confio a Jesús allò que ha ressonat en el meu interior.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
