Prenc consciència de la meva respiració o d'altres sensacions del meu cos, perquè això em proporciona silenci, i la paraula reveladora de Déu només s'entén en el silenci.
Visc sovint atrapat pel futur i pels desigs que m'impedeixen viure amb plenitud la petitesa de cada moment. Demano viure amb llibertat el meu present.
Prenc consciència del bé i del mal que hi ha en mi. Però sobretot del bé. El veig reflectit en molts petits detalls de cada dia, que de no fixar-m'hi acabarien enterrats en l'oblit. Els repasso i en dono gràcies.
Marc 12, 28-34
Un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:
- Quin és el primer de tots els manaments?
Jesús va respondre:
- El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb tota la força. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
Llavors el mestre de la Llei li digué:
- És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb tota la força i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
- No ets pas lluny del Regne de Déu.
Xavier Rodríguez, sj
Avui et suggerim que el diàleg sigui amb Maria, la mare de Jesús. Ella guarda en el seu «cor» una experiència única de proximitat amb Jesús. Avemaria
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
