Déu és amb mi. En cada batec del meu cor; en l’aire que respiro, en la llum que veig entrar per una finestra mig oberta, o en aquella que intueixo o imagino allà fora. Déu m’acompanya sempre. L’únic que demano ara és ser-ne una mica més conscient.
Puc centrar-me aquesta setmana en les pors. Els poso nom: por de la mort, de la malaltia, de la solitud, de no ser estimat... Les confio al Senyor de la Vida perquè no es converteixin en obstacle per a la meva llibertat.
«Pregar és entrar en aquesta Presència de Jesús, deixar que ell neixi en mi. Per la litúrgia em sento encaminada vers la pregària silenciosa, contemplativa, enmig de la jornada en el treball, les relacions, les coses, jo mateixa» (C. Kauffmann).
Marc 7, 31-37
Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:
- Efatà ! -que vol dir: �Obre't!�
A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien:
- Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.
�
El Senyor Jesús ha curat a un pagà perquè la seva missió és universal. Li ha donat capacitat d'escoltar i de parlar, de poder-se comunicar. Demanem ser capaços d'escoltar i parlar l'altre, perquè això és el que cura i salva l'home del seu aïllament. En aquest món, que anem de corcoll treballant per l'altre, però mai trobem temps per escoltar l'altre, hauríem de caure en el compte que potser l'altre no necessita algú que treballi per ell, sinó algú que tingui temps i humor per escoltar-lo. Aquesta seria la salvació de molts enclaustraments.
Celebrem la festa de Sta. Eulàlia patrona de Barcelona. Eulàlia, en grec: la ben parlada. Per intercessió de Santa Eulàlia, amb el miracle que avui comentem, podríem demanar de cor ser capaços de tenir sempre una bona paraula per l'altre. Fóra bo per millorar la convivència.
Jaime Roig, sj.
Asseguts en un pedrís i a la fresca, m'estic amb Jesús, i li comento, sense presses, tot allò que m'afeixuga
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
