Assegut davant la pantalla, tanco els ulls durant uns moments. Pot ajudar-me repetir interiorment, diverses vegades i al ritme de la respiració una senzilla salutació: «Senyor, Déu de la Vida, aquí em tens».
Feu-me lliure senyor de la tirania dels qui em volen distret i ocupat en multitud de coses sense importància. Quan m'enfronto al teu mirar creixo en una llibertat profunda.
Prenc consciència del bé i del mal que hi ha en mi. Però sobretot del bé. El veig reflectit en molts petits detalls de cada dia, que de no fixar-m'hi acabarien enterrats en l'oblit. Els repasso i en dono gràcies.
1 Samuel 1, 9-20
En acabar l'àpat a Siló, Anna es va dirigir al santuari del Senyor. El sacerdot Elí s'estava assegut en un tamboret a l'entrada del santuari. Ella, plena d'amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor i li va fer una prometença:
- Senyor de l'univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t'oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l'oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca. Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda, i li digué:
- ¿En tens per a molt, d'estar aquí borratxa? Vés a dormir el vi que portes!
Anna va respondre:
- No, senyor meu. Sóc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. Tan sols obria el cor al Senyor. No prenguis la teva serventa per una qualsevol. M'expressava així perquè estic molt trista i abatuda.
Elí va dir:
- Vés-te'n en pau i que el Déu d'Israel et concedeixi allò que li has demanat.
Ella respongué:
- Senyor meu, que tingui sempre el teu favor!
Anna se'n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d'abans.
L'endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se'n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d'ella. Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L'havia demanat al Senyor.»
Recordo que estic encara en presència de Déu. Imagino a Jesús al meu costat i li parlo de tot allò que bull en el meu cor, de tot allò que ocupa la meva ment. Ho faig amb franquesa i confiança.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
