Espai Sagrat

Lluc 11, 14-23

Jesús estava traient un dimoni d'un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n'estava meravellada. Però alguns digueren:
- Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.
D'altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. Però ell, que coneixia els seus pensaments, els digué:
- Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres. Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.
Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. Però si l'ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí.
Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.

• • És la pregunta cabdal. En nom de qui fa, parla, diu, predica Jesús?
  • Quin és el seu referent?
  • Cap a on porta i orienta els seus seguidors?
  • El creient n'està vitalment cert que apropar-se a Jesús és conèixer i experimentar, íntimament, Déu com a Pare. És contagiar-se de la manera de ser del Pare pel seguiment de Jesús..
  • El no creient veu en Jesús un impostor o, en el millor dels casos, un home amb una ètica i enfocament de la vida molt digne i envejable.
  • L'enfocament ètic de la vida en constitueix en bona persona però, no necessàriament, en seguidor de Jesús.
  • Si veritablement Jesús viu i actua en nom de Déu, és que el Regne de Déu ja el tenim entre nosaltres.

  Xavier Rodríguez, sj.