Lentament, vaig entrant en la serenor del silenci. Intento adonar-me de com Déu hi és present. Aquí i ara. En allò que faig, en les persones amb qui em trobo i en les situacions que visc diàriament. Com fer que aquesta presència sigui significativa per a mi?
Demano gràcia per a deixar de banda maldecaps i preocupacions. M'obro a la seva Paraula i em deixo guiar per ell.
Déu m'estima sense condicions i és per això que em puc confiar a ell. Quins han estat durant les últimes hores o els últims dies els sentiments que m'han dominat? Sentiments d'alegria, tristesa, ràbia, esgotament... Els poso nom i rostre
Marc 7, 24-30
Jesús se'n va anar d'allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut. De seguida va sentir parlar d'ell una dona que tenia una filla posseïda d'un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. La dona, que era pagana, sirofenícia d'origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni. Ell li va dir:
- Deixa que primer s'alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
Ella li respon:
- Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure.
Llavors Jesús li digué:
- Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla.
Ella se'n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l'havia deixada.
Com és la meva pregària? Abandono si no obtinc resultats immediats?
Si fos així, poques coses obtindré del Senyor.
Potser val la pena que remarquem l'eficàcia de la pregària de les mares.
- Gràcies a la petició insistent d'aquesta mare pagana, Jesús fa, per així dir-ho, un miracle "no programat". I gràcies a la intervenció de Maria, Jesús va avançar la "seva hora" i va fer el seu primer miracle a Canà de Galilea.
- Sabem també que la pregària intensa de santa Mònica, va aconseguir la conversió del que fou després sant Agustí. ¡Quants fills s'han salvat per les súpliques fervents de les seves mares!
Som conscients de tot el que devem a les nostres mares? Us adoneu, les mares, del poder d'intercessió que teniu davant del Senyor? Seria llàstima desaprofitar-lo
Lluís Armengol, sj.
Conversa franca i agradable, amb el Senyor de la meva vida. Allò que la seva paraula m'ha suggerit, allò que no he entès, els temors i les esperances.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
