La teva presència és especialment densa i sensible en tota realitat de necessitat i patiment. Defugir o ignorar aquestes realitats és privar-me també de la teva presència.
Si no som lliures escoltem només allò que volem sentir. És lliure aquell que viu obert, aquell que està disposat a ser cada dia sorprès i transformat pels altres i per l'Altre. Demano aquesta llibertat que només ell pot donar.
Prenc consciència d'allò viscut les últimes hores, els últims dies o les últimes setmanes. Del bé que hi ha hagut i també del pecat i l'egoisme que m'han impedit estimar més.
Fets 10, 34-38
Llavors Pere prengué la paraula i digué:
- Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots els homes. Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan prediqués a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell.
La paraula que Déu envià als israelites parla al món; la Paraula en fer-se home assumeix a tota la humanitat, seran uns estrangers (els savis d'Orient) i uns pobres (uns pastors) qui s'aproparan a adorar l'acció radical de Déu d'assumir en Ell el destí dels homes; acció que es culminarà en la Creu, on també un estranger (el centurió romà) i uns pobres (unes dones) percebran l'acció de Déu sobre els homes. La imatge de Jesús en la cua dels pecadors per ser batejats per Joan expressa la lògica de l'Amor en la que descansa la nostra salvació: és Déu qui ve al nostre encontre, a Ell no l'espanten les nostres lletjors, no les dissimula sinó que les pren sobre seu per que ens alcem amb Ell.
La salvació ve discreta i silenciosa, la força de Déu es manifestarà (ocultant-se) en la feblesa. En el seu baptisme, Jesús es deixà ungir pel Pare amb l'Esperit Sant, i el Pare es dirigí a ell com ‘l'Estimat', el qui es deixa estimar. Jesús és l'obedient a l'Amor que ‘va passa fent el bé i curant tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell.' Deixem-nos curar pel qui dóna aquella pau que ningú ens pot prendre; deixem-nos fer pel seu Esperit, deixem-nos estimar per Ell.
Rubén García, sj.
He escoltat la Paraula del Senyor i he estat una estona amb ell. Amb pau, confio a Jesús allò que ha ressonat en el meu interior.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
