«En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant». El senyal de la creu fet externament amb lentitud i respecte, o només recitat internament al ritme de la respiració, em situa davant d'Aquell que és font de la meva vida.
És possible que en aquests moments hi hagi alguna cosa que no em deixa ser plenament lliure. Hi penso, però no la poso com a excusa de res: la força del seu Esperit pot més que totes les cadenes. Demano confiar-hi.
Davant Déu i sense por, deixo que sedimentin els sorolls i el tràfec de la meva vida. Com he viscut aquestes hores més recents? Quins sentiments les han acompanyat? Recordo les persones, els espais, les meves paraules. Amb Déu desxifro la meva jornada.
Lluc 6, 36-38
En aquell temps, Jesús digué:
- Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
Albert Tarés, sj.
M'imagino Jesús davant meu i parlo amb ell com un amic ho fa amb un altre amic. Obrint-li el cor, li comunico tot allò que porto dins.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
