Quan sóc convidat a trobar-me amb algú que estimo, desitjo que arribi el moment i em sento agraït, reconegut. Déu em convida, ara, a passar una estona amb ell. Desitja donar-me a conèixer el seu immens amor.
Demano l'ajuda del Senyor per a ser alliberat de les meves preocupacions, per a restar obert a la seva Paraula i així estimar-lo i servir-lo cada dia més.
Davant Déu i sense por, deixo que sedimentin els sorolls i el tràfec de la meva vida. Com he viscut aquestes hores més recents? Quins sentiments les han acompanyat? Recordo les persones, els espais, les meves paraules. Amb Déu desxifro la meva jornada.
Marc 5, 1-20
Després van arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gerasencs. Així que Jesús saltà de la barca, l'anà a trobar un home posseït d'un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l'havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Sempre, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. Quan l'home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d'ell i li digué cridant amb veu forta:
- Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!
És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d'aquest home!»
Jesús li pregunta:
- Com et dius?
Ell li respon:
- Em dic "Legió", perquè som molts.
I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d'aquell territori.
Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica:
- Envia'ns als porcs, que hi entrarem.
Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l'home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l'aigua.
Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i, quan veieren aquell home que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, es van espantar molt. Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l'endimoniat i l'episodi dels porcs. Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n'anés del seu territori.
Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell. Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:
- Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia'ls tot el que el Senyor t'ha fet i com s'ha compadit de tu.
Aquell home se n'anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava sorprès.
Avui et suggerim que el diàleg sigui amb Maria, la mare de Jesús. Ella guarda en el seu «cor» una experiència única de proximitat amb Jesús. Avemaria
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
