Lentament, vaig entrant en la serenor del silenci. Intento adonar-me de com Déu hi és present. Aquí i ara. En allò que faig, en les persones amb qui em trobo i en les situacions que visc diàriament. Com fer que aquesta presència sigui significativa per a mi?
Demano ser alliberat de les pors que em paralitzen. Sobretot de la por de donar-me sense reserves i de mostrar-me tal com sóc. Davant d'ell em trec les màscares que m'oprimeixen
Vaig passant pel record les persones amb les quals m'he anat trobant durant aquestes darreres hores. Com les he tractat? He estat prou acollidor? Dono gràcies per tots aquests rostres, demano perdó per estar massa sovint centrat en mi mateix.
Nombres 6, 22-27
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
- Comunica això a Aaron i als seus fills: Beneïu els israelites amb aquesta benedicció:
Que el Senyor et beneeixi i et guardi.
Que et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu.
Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la pau.
Quan ells pronunciaran el meu nom sobre els israelites, jo els beneiré.
I puc fer-ho amb confiança i de tot cor, sabent el que diu el Senyor: "Quan ells pronunciaran el meu nom sobre els israelites, jo els beneiré."
Em disposo, doncs, a beneir una per una les persones que el meu cor va posant davant meu durant aquesta estona de pregària...
I demano al Senyor que durant aquest any sàpiga tenir aquest esperit de benedicció pels que m'envolten.
I li demano finalment que, com Maria, sàpiga acollir en el meu cor totes les coses que el nou any em proporcionarà...
Llorenç Puig, sj.
La paraula de Déu se m'adreça com un encoratjament? O potser com una pregunta oberta? O més aviat és aquella resposta que cercava sense saber on? De cor a cor parlo amb Déu, d'amic a amic, sabent-me entès.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén
